Divendres passat vam celebrar la jubilació de tres companys, tres mestres que han dedicat la seua vida a educar una part dels xiquets de Dénia, en una tasca no sempre fácil, però gratificant.

Es va celebrar una Eucaristia en la capella del col.legi i, tot seguit, una emotiva projecció de records i anècdotes d’un temps diferent, com ho és qualsevol temps passat, però un temps essencialment igual en l’àmbit profesional. Abans, com ara, un col.legi està poblat de xiquets; uns més grans, altres menuts; però tots material extremadament fràgil que cal cuidar i educar amb fermesa i sensibilitat. En eixe sentit, els que vam prendre el relleu d’esta fornada de mestres veterans ho hem tingut més fàcil: només calia segur l’estel, ben visible, que ells havien deixat a força d’experiència i bon fer. I això vam fer. I estes volen fer palés el nostre agraïment.

Gràcies Enriqueta, Pilar i Mallol per l’herència que ens deixeu. Arriba ara un temps nou, un temps per a dedicar als vostres, un temps diferent. Un temps que és, en paraules de Mallol, un esplai ben llarg: “com baixar al pati i que ja no sone la música per tornar a pujar”.