La vida efímera de les falles contrasta, sovint, amb el seu llarg procés de creació. És així en les grans falles i també en les falles modestes com la dels nostre col.legi. Tot naix en la ment de l’artista, allà pel mes de novembre, quan tracta, en primer lloc, d’apresar eixes idees prematures encara desarticulades. Les imagina, les dibuixa en un paper amb la il.lusió que aniran creixent fins conformar una realitat que, si bé lluirà breument, ho farà amb intensitat. Un procés màgic, com només ho pot ser l’art, en el que any rere any participen els alumnes del grup de diversificació de 4rt d’ESO i alumnes voluntaris de 4rt d’Humanitats. Una experiència en la que s’impliquen plenament i de la que en són testimoni tantes imatges. Un treball de taller que dóna la benvinguda a la primavera i que s’exposa al mig del pati escolar. Un monument que té tanta o més dignitat que els habituals, perquè té al darrere tota una experiència educativa que, sens dubte, ha enriquit aquells alumnes que han participat. I en aquest sentit, tant és si es tracta esta o aquella temàtica. Tant és perquè mentre es construïen els ninots hi havia quelcom més important en construcció: el gust pel treball ben fet i la capacitat de valorar-lo com cal. La falla romandrà impertorbable encara unes hores al pati perquè tota la comunitat escolar la puga visitar. Després vindrà la xocolatada, l’ofrena de flors i la cremà a ritme de pasdoble faller. Tot foc, tot fum, tot flama i de sobte ja res. Si de cas un ninot, indultat pel propi artista, es salvarà de les flames. I prou. De la resta sols ens quedarà el record. El record d’aquells anys meravellosos quan al pati hi havien aquelles falles que semblaven de “veritat” i viure era tan senzill com respirar l’olor a pólvora; l’olor a primavera. Fotos de l'Ofrena i la