Hi ha moments a la vida que acaben definint la nostra trajectòria. Decisions que ens porten per dreceres, de vegades, insospitades i que, si tenim sort, ens converteixen en persones completament felices. Hi ha també moments, com ara la jubilació, que obliguen a fer balanç del que s’ha viscut, i del component vocacional que han tingut les nostres vivències. Vam celebrar la jubilació de dos companys, Josefa Belenguer i José Andrés Caselles: mestres dels de tota la vida i dels que han donat la vida al servei d’una vocació. Mestres dels que dignifiquen la professió i li donen una dimensió, fins i tot, misteriosa. Mestres dels que assumeixen l’obligació d’educar, d’ajudar en la construcció de la personalitat dels humans. Mestres que saben que educar no és un ofici sinó una vocació a la que sols els més il.luminats són capaços d’arribar. I arriben perquè els porta el seu sentit de la responsabilitat i de la vida. Vam celebrar la jubilació de dos bons companys, de dos bons mestres que caldrà tindre com a referent si volem dir-nos educadors. Si volem que el vertader significat del terme no es devalue. Perquè l’educació, la bona educació, és l’única arma efectiva per a construir un món millor. I Pepita i Caselles, d’això en saben prou. Enhorabona i gràcies,